L’adolescència
marialoire | 14 juny 2015Realment, no t’ha passat mai el fet de tenir ganes de cridar al món el que et passa i desfogar-te?
L’edat per la qual estem passant jo i els meus amics, és una època de la vida difícil, es tenen problemes i les hormones són difícils de controlar, tant et pots posar a plorar com de cop i volta no poder parar de riure, i el pitjor és que els pares o familiars no ho entenen, no entenen com de cop i volta pots estar plorant tancada a l’habitació i llavors venen les preocupacions per part seva.
La millor font per desfogar-se dels problemes és tancar-se a l’habitació, els auriculars a les orelles amb la música ben alta i una cançó trista o amb molt de sentiment, en començar a recordar moments i problemes llisquen llàgrimes galtes avall i el teu cos a poc a poc se sent millor, en el meu cas sortir a córrer per muntanya amb una bona música m’ajuda a desconnectar. Encara que acudir a les bones amistats també és una de les millors opcions, explicar a algú altre el que et preocupa et pot ajudar molt i es pot rebre ajudes o consells.
En definitiva, els que pensen que l’adolescència és fàcil van ben equivocats, és una de les edats més complicades però amb la nostra energia i empenta tirem endavant.
Maria
Maria, ja és ben veritat això dels embolics de l’adolescència, quan ni un mateix no s’entén (els altres encara menys, és clar!). El Dragon Khan està bé per una estona, però viure constantment amunt i avall, sense saber on és a dalt ni on és a baix, això no resulta gens agradable, ben mirat.
M’ha agradat. No paris!
Josep Maria